Badar, riure, innocència i il·lusió

Del catàleg de l'excel·lent exposició Educant infants, defensant els seus drets, que fins dijous està a l'Illa Diagonal:

Dret a la Innocència
Segurament t’hauran dit que a la vida hi ha coses molt importants. Algunes, però, fan
referència a un moment de la vida que no és el teu, per això volem recordar-te quatre coses realment serioses, que formen part del món de la infància i l’adolescència: Badar, riure, innocència i il·lusió. Deixa que t’acompanyin.
(...)
La infància i l’adolescència són uns moments molt interessants de viure.

Dret a la Descoberta
Els adults tenen tendència a la sobreprotecció, però tenir infants i joves en una bombolla de vidre implica negar-los la sensació de l’experimentació i la descoberta.
El risc a equivocar-se és necessari en tot procés de creixement. Tens dret a cercar, a fer preguntes, a buscar respostes i a experimentar.

Traça

Un descobriment de la meva petita equilibrista:

-Oi que tinc molta traça? I com ara la he fet servir molt, ara en tinc més.
-Siiii!
-És al revés de la pintura: quan la fas servir, s'acaba. En canvi de traça s'en fa més.

Guau! :-)

Beasts walking in the beach

Flickr picture by pmo

BMW has been showing a beautiful commercial featuring the kinetic sculptures by Theo Jansen. This is its one minute version:

The art of creating creatures, a talk by Jansen, has been recently posted to ted.com. But, if you are curious about some of the fascinating technicalities behind Jansen's air-powered logic and mechanical design through genetic algorithms, an earlier talk at http://www.gelconference.com is a better choice (20 minutes):

Why interpreted programming languages suck

XUL templates and tabs

I had some problems using XUL templates to populate a tabbox using a RDF data source: the tabs were created, but switching tabs did not work. Avoiding the use of inline templates and moving the template outside of the tabbox element solved this. Looks like the tabbox was confused by the <tabs> and <tabpanels> elements inside the <template> node.

<template id="tabTemplate">
    <tabs>
        <tab uri="rdf:*" label="rdf:http://multirunner.blah/rdf#name"/>
    </tabs>
    <tabpanels>
        <tabpanel uri="rdf:*">
            <label value="rdf:http://multirunner.blah/rdf#name"/>
        </tabpanel>
    </tabpanels>
</template>  
<tabbox id="rdftabbox" 
        datasources="rdftabs.rdf" 
        ref="http://multirunner.blah/tabs" 
        template="tabTemplate" /> 

Subprime para tontos

Tanto oir hablar de "subprimes" y crisis hipotecaria, y no había entendido qué demonios es esto de "subprime" hasta que Xavier Sala i Martin lo explicaba ayer muy claramente en La Vanguardia (mejor leer el artículo que mis citas):

La historia empezó hace cinco años cuando, al ver que los tipos de interés eran anormalmente bajos, algunos financieros listos vieron una oportunidad de negocio en las familias consideradas “peligrosas”. Es decir, familias poco solventes, con rentas bajas o con un historial de impagos catalogados como “clientes de baja calidad” (o, en inglés, “subprime”). Al no haber competencia de los bancos normales ya que no quieren tener nada que ver con esos clientes peligrosos, los nuevos financieros podrían concederles créditos hipotecarios a un tipo de interés elevado. El negocio consistía en pedir dinero a los bancos normales a tipos bajos y prestar a clientes peligrosos a tipos altos.

(...) ofrecían programas de repago con cuotas muy bajas durante cinco años. (...)

Estamos hoy en el quinto año, las cuotas han subido y, como era de esperar, una parte de esas familias “peligrosas” no han podido afrontar sus pagos y los financieros se han visto obligados a quedarse con sus casas. El problema es que los precios de esas casas han bajado y los tipos de interés han subido con lo que esos financieros se han quedado sin negocio y con una enorme cartera de viviendas que no pueden vender.

Pero no todo ha sido malo:

Al fin y al cabo, aunque todo esto acabe en una crisis, el episodio del crédito “subprime” ha permitido que millones de familias pobres pudieran comprar casas. Y, de hecho, el 97% de ellas ha resultado ser lo suficientemente solvente para devolver el dinero e impedir que eso pueda volver a suceder sería un error.

No coincido con el criterio de Sala i Martin al escoger americanas, ni al hacer entrevistas (Sr. Montilla, em pot escriure la primera estrofa del Virolai?), ni al hacer páginas web, ni en muchas otras cosas. Pero este hombre se explica siempre muy bien.

Happy (and secret) co-owner of a NXT kit

As today, I'm the happy co-owner of a Lego Mindstorms NXT kit. The other shareholder is my son G., and he won't know about it until his 10th birthday next month. Will I be able to keep the thing in a box for so long?

I could use as an excuse that maybe he'll like better to get a working robot than to get a box full of parts... Or that it would be nice if a writing robot greeted him (at NXTLOG there are several samples that could get me started: Writer robot Final version, TurtleBot Drawing, Plotter-Bot 3000, plotbot).

Lots of learning ahead!!

Virtual gaming, leadership and agile software development

As I was reading the excellent Virtual Worlds, Real Leaders by seriosity and IBM's Global Innovation Outlook (GIO) team, I was struck with the similarities of the leadership attributes that they found in MMORPGs (Massively multiplayer online role-playing games) and those that are familiar to me from working in agile software development projects.

I'm quoting two summaries that appear in the report:

Online gaming environments facilitate leadership through:
1. Project-oriented organization
2. Multiple real-time sources of information upon which to make decisions
3. Transparent skills and competencies among co-players
4. Transparent incentive systems
5. Multiple and purpose-specific communications mediums

In fast moving distributed environments, leadership can be:
1. A temporary phenomenon
2. Task-oriented
3. Dynamic and constantly changing

Doesn't this make you think about how the daily scrum/stand up meeting and collective code ownership provides "transparent skills and competencies among co-players"? About how the leading roles in an agile team changes constantly among team members depending on the task at hand? About the fluid communications in the noisy room where the team is sitting?

Comprar Lego Mindstorms a Barcelona

Em consten dos llocs a Barcelona on poden comprar-se kits de Lego Mindstorms NXT, així que actualitzo la meva llista anterior:

• Ro-botica.com, on potser buscareu un Lego Mindstorms i acabeu enamorats d'un Bioloid de Robotis. Ro-botica vol crear una comunitat sobre robòtica educativa al voltant d'un grup de discussió: http://groups.google.com/group/ro-botica
  
• World of Leg Godt, una botiga d'ebay que està a Barcelona.

Info adicional:

• Crec que roboteca.org ja no fa vendes, i posen algun link a electricBricks.com; cal tenir present que els preus d'electricBricks estan llistats sense IVA, i que cal afegir ports des de Madrid.
• http://www.ladrillitos.com/wiki/index.php/Comprar_Lego
  
• Ara que el dolar està baix, a botigues d'ebay de fora de la UE es veuen preus molt baixos pel NXT, però cal tenir present els ports, l'IVA (16%) i els aranzels (crec que un 4%, aprox, aplicat també sobre els ports); jo no he trobat cap oferta que compensés. Tampoc he vist encara cap NXT de segona mà; en canvi, de Mindstorms RCX si que hi ha bastant mercat de particulars.

Foto de flickr de cackhanded, d'un hack day

Gronxar-se

Flip, flap, flip, flap... poques coses tan relaxants com gronxar-se. Si mai monto una empresa amb un local, caldrà que sigui gran, per què una de les primeres inversions serà un gronxador. I si els comptes anessin bé, hi afegiria un llit elàstic. Segur que si a totes les oficines hi havés un gronxador, el clima de treball seria molt millor.

Si no t'has gronxat des de que eres petit, tens un problema: ves de pressa al parc més proper i posa-hi remei! I si vols una gronxada de primera, els millors gronxadors que tinc localitzats són a la Platja del Prat, per què pots fer salts sobre la sorra.

No, no és que avui m'hagi gronxat, però he estat a l'aeroport de Barcelona i he caminat -boing boing boing, somriure d'orella a orella- sobre la cinta. Els pobres que es queden aturats i deixen que els arrastri no saben el que es perden!

Foto de flickr de brentdanley